Poemes - Potser un altre infinit -

Durant tres sessions de Coed, hem estat recitant poemes devant la classe.

Cada company ha hagut d'escollir un poema i recitar-lo de memòria davant la classe. Podiem tenir un apuntador per si en algun moment de la recitació ens perdiem. La veritat és que m'han agradat molt aquestes sessions, tot i els nervis que hem arrivat a passar tots.

Hi han hagut poemes molt macos i recitacions molt divertides, emocionants i sentimentals.

Jo vaig escollir el poema de Màrius Torres Potser un altre infinit. Vaig decidir triar-lo ja que l'havia estat treballant l'any passat per la selectivitat. Aquest va ser el meu poema preferit al llarg del curs de batxillerat. Un poema , que, tot i sabent la dura vida de Màrius Torres, té una mica d'esperança.

No va costar-me gaire aprendre-me'l, però un cop davant de tota la classe, amb la gent mirant-me i escoltant-me, he de dir que va costar-me força enrrecordar-me bé de la lletra.

Mentre recitavem el poema, teniem un company que ens estava gravant la nostre actuació per tal de que després nosaltres poguéssim fer una valoració personal de com ens haviem vist recitant el poema.
Haviem de realitzar una autoavaluació per a la nostre professora analitzant els nostres nervis, posició, to de veu, velocitat, etc.

Aquí us deixo el meu poema. Espero que gaudiu llegint-lo.

"Tremolosa mesura de dolor, vida obscura 
dels homes, ¿què ets, doncs, als ulls de l'infinit? 
–Potser una flama pàl.lida que s'acreix i perdura 
d'oblidar la misèria que li fa d'esperit. 

–Potser un altre infinit d'ambició més pura, 
que guarda tantes llàgrimes com estrelles la nit.– 
Si només el miracle de ser una criatura, 
Senyor, no em duu als teus peus, joiós i enfervorit, 
l'invencible infinit que al meu ésser s'atansa 
acoloreixi en el meu cor de confiança 
l'amarga meravella de viure i de sofrir. 

–Si cap, en una gota d'aigua límpida i blava, 
el vertigen de llum dels espais sense fi 
on Tu comences, on la meva ànima acaba!" 

17 d'octubre del 1938


Màrius Torres